Aina Comes, Responsable de Polítiques sectorials d’EAiV-EU: ‘Lluny de procurar la pau i la reconstrucció del país els nostres soldats són invasors en un territori ocupat on els únics beneficiaris són els interessos econòmics de multinacionals i la banca internacional.’
Aquests dies a l’antiga base militar General Asensio (ara, Acuartelamiento Jaume II), es celebra un seminari de pràctiques militars que té de formar un ‘equip d’èlit preparat per a la lluita contra la insurgència àrab’.
Després de 8 anys d’ocupació militar estrangera les condicions de vida de la població civil afgana no ha millorat i lluny d’això, el darrer any han mort més persones que cap altre, la situació de la dona és quasi tan terrible com la que patien amb els talibans, la reconstrucció del país és quasi testimonial i la gran part dels recursos es destina a despesa militar. Recentment per exemple, s’ha aprovat una llei que permet als esposos violar les seves dones.
Per això, volem també manifestar el nostre profund desacord amb les operacions d’entrenament de soldats aquests dies es desenvolupen a la base militar de Palma amb l’objectiu retòric i demagògic de liderar ‘missions de pau’. La responsable de Polítiques sectorials a EAiV-EU, Aina Comes ha declarat al respecte ‘Lluny de procurar la pau i la reconstrucció del país els nostres soldats són invasors en un territori ocupat on els únics beneficiaris són els interessos econòmics de multinacionals i la banca internacional.’
Ens solidaritzem amb el poble afgà i reivindiquem una cooperació no militar amb la societat civil. Per això exigim també que el milió d’euros diari que el govern de l’Estat Espanyol destina a l’ocupació s’empri per finalitats socials.
No volem que a Palma se formin militars d’èlit per capacitar soldats d’un exèrcit estranger. Exigim a la Comandància Militar de Balears la no realització de pràctiques de tir, ni simulacions militars en el nostre territori, que s’anul·li l’enviament de 50 militars balears a l’Afganistan el proper mes d’octubre.
Des d’EAiV-EU volem denunciar també el pervers ús del llenguatge que ampara la lògica de la guerra, que amaga la constant i inadmissible vulneració dels drets humans fonamentals davant la opinió pública, els pacifistes no portem armes, no creiem en ‘guerres preventives’, ni en ‘ocupacions de pau’ ni en la inevitabilitat dels ‘danys col·laterals’...parlem de morts, parlem de persones.
Des d’EAiV-EU no ens oblidem dels altres problemes actuals i urgents d’un món afligit per les crisis econòmica i ecològica, sinó tot al contrari. Aquestes crisis estan íntimament relacionades amb la guerra a l’Orient Mitjà. Les enormes despeses militars —mai justificables— ara a més a més resten recursos a fins socials, com el suport a les persones sense treball i a les seves famílies. I tothom sap que aquestes guerres i ocupacions són fruit d’una economia basada en el petroli, que és la causa principal del canvi climàtic.
Per acabar la dirigent d’EAiV-EU ha declarat ‘També som conscients que la reputació de l’Estat espanyol està en joc a l’Afganistan. Amb la seva participació a l’ocupació, el govern espanyol cerca millorar la seva imatge a l’OTAN i el G20. Creiem que la seva reputació internacional guanyaria molt més si defensés els principis de pau, i retirés les tropes, igual que va fer a l’Iraq l’any 2004. Si això és incompatible amb la participació a l’OTAN, llavors és un motiu més per retirar-se d’aquesta aliança bèl·lica, que hauria de dissoldre’s de totes maneres’.
Per acabar la dirigent d’EAiV-EU ha declarat ‘També som conscients que la reputació de l’Estat espanyol està en joc a l’Afganistan. Amb la seva participació a l’ocupació, el govern espanyol cerca millorar la seva imatge a l’OTAN i el G20. Creiem que la seva reputació internacional guanyaria molt més si defensés els principis de pau, i retirés les tropes, igual que va fer a l’Iraq l’any 2004. Si això és incompatible amb la participació a l’OTAN, llavors és un motiu més per retirar-se d’aquesta aliança bèl·lica, que hauria de dissoldre’s de totes maneres’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada