EU proposa la declaració de la data del 14 d'abril com a festa estatal en substitució d'alguna de les festivitats de caire religiós existents

EU proposa la declaració de la data del 14 d'abril com a festa estatal en substitució d'alguna de les festivitats de caire religiós existents

EU proposa un seguit de mesures per donar a conèixer a la ciutadania els avanços aconseguits per a la societat espanyola durant la II República en aspectes socials, laborals, educatius, sanitaris, de llibertats, d'igualtat entre homes i dones, d'equitat social i de reconeixement de les identitats nacionals històriques.

El 14 d'abril de 1931 va ser proclamada la II República Espanyola, després dels resultats d'unes eleccions municipals en les quals es va constatar el suport majoritari de la ciutadania de les grans ciutats als partits que defensaven el model republicà.

En l'actualitat, l'aprofundiment i consolidació de les conviccions democràtiques en el conjunt de la població espanyola ha aconseguit que només una petita minoria d'espanyols sigui incapaç de condemnar o repudiar el violent cop d'estat militar encapçalat pel general Francisco Franco l'any 1936, que va provocar la guerra civil amb la qual es va donar fi al període democràtic de la II República Espanyola i que va imposar un període dictatorial que va durar gairebé 40 anys.

Malgrat aquesta constatació, és enorme el desconeixement públic dels avanços aconseguits per a la societat espanyola durant la II República en aspectes socials, laborals, educatius, sanitaris, de llibertats, d'igualtat entre homes i dones, d'equitat social i de reconeixement de les identitats nacionals històriques.

L'omissió d'aquesta etapa històrica en els llibres de text i en les explicacions en escoles, col·legis i instituts durant molts anys, quan no l'explicació esbiaixada i pejorativa d'aquest període, són una part de la causa de tal desconeixement.

Aquest aniversari ha de ser també un merescut reconeixement a els qui van defensar la legalitat republicana i van seguir lluitant en defensa de les llibertats i de la justícia i reparació a els qui van ser víctimes durant aquest fosc i perllongat període històric, recordant l'obligació ètica i legal de localitzar i identificar les víctimes desaparegudes en la guerra civil i durant el franquisme.

Un exemple de la necessitat de desenvolupar la Llei 52/2007 de Memòria Històrica ho representa l'estat del Valle dels Caiguts, que ha de ser modificat perquè sigui conforme amb els principis democràtics i amb una interpretació científica de la Història.

De la mateixa manera que altres Estats de la Unió Europea celebren i honoren els esdeveniments que van possibilitar el seu avanç democràtic, a les institucions espanyoles els correspon impulsar durant l'any 2011 iniciatives de reconeixement als avanços socials, polítics i culturals produïts en la II República, amb motiu del 80 aniversari de la seva proclamació.

Per tot això el Grup Parlamentari d’ Esquerra Unida ha presentat avui a través de Gaspar Llamazares una Interpel·lació Urgent davant el Congrés dels Diputats sobre les mesures que té previst el Govern impulsar l'any 2011 per a la celebració del 80 aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per al seu debat al Ple.

Esquerra Unida PROPOSA les següents mesures al respecte

1) la celebració d'un acte estatal de reconeixement a la valuosa contribució de la Segona República al progrés i modernitat d'Espanya i com a antecedent de la democràcia del 78, amb motiu del 80 aniversari de la seva proclamació

2) la declaració, a partir de l'any 2012, de la data del 14 d'abril com a “Dia de la memòria històrica”

3) la declaració de la data del 14 d'abril com a festa estatal, en substitució d'alguna de les existents

4) l'edició d'un segell commemoratiu de Correus dedicat al 80 aniversari de la proclamació de la Segona República

5) la publicació i difusió d'exemplars conjunts de la Constitució de 1978, de la Constitució de Cadis de 1812 i de la Constitució de la República de 1931.

6) la celebració, d'acord si escau amb les respectives Comunitats Autònomes, d'homenatges institucionals a personalitats republicanes emblemàtiques, com el president de la Generalitat, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio Aguirre; els presidents del Govern, Santiago Casessis Quiroga i Juan Negrín; i el president de la República Manuel Azaña

7) la celebració d'un homenatge als republicans espanyols que van combatre al nazisme en la Segona Guerra Mundial, als quals van alliberar París i als quals van sofrir el confinament en camps d'extermini com el de Mauthausen, per la seva contribució a la construcció de l'Europa democràtica

8) la celebració d'activitats educatives, acadèmiques, culturals i d'investigació per a la commemoració i el coneixement històric de la Segona República, amb el concurs de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals i del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, i en col·laboració amb les administracions autonòmiques o locals, universitats i centres escolars que així ho decideixin

9) el compliment del que es disposa en l'article 12 de la Llei 52/2007 de “Memòria Històrica” i abans del 31 de desembre de 2011, per a:

a) l'elaboració de el “mapa integrat que comprengui tot el territori espanyol”, en el qual constin els terrenys en què es localitzin les restes de persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la repressió política posterior

b) la retirada completa de “escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”

c) la reforma de l'estatut de la fundació gestora del Valle dels Caiguts perquè inclogui entre els seus objectius “honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i de la repressió política que la va seguir a fi d'aprofundir en el coneixement d'aquest període històric i dels valors constitucionals”

10) la retirada del Valle dels Caiguts de les restes del dictador Francisco Franco i de José Antonio Primer de Rivera, i la seva devolució als seus respectius familiars, perquè aquest espai memorial sigui conforme amb els principis democràtics i amb un enfocament científic de la història

11) la reforma de la Llei 52/2007 perquè l'Estat, a través dels seus diferents àmbits, jutges i fiscals, assumeixin subsidiàriament les activitats per a la “localització, exhumació i identificació de víctimes” al fet que es refereixen els articles 11 a 13 de la mateixa Llei

12) la investigació de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i la Dictadura, d'acord amb l'establert en la Resolució de l'ONU 60/147 de 2005 i en la Convenció Internacional per a la protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, ratificada per Espanya el 24 de setembre de 2009 i en vigor des de desembre de 2010

13) la investigació pel Ministeri de Sanitat i Política Social en entitats pròpies i amb la col·laboració de les entitats concertades i les Institucions responsables de les mateixes, del cas dels nens robats del franquisme i de la continuació posterior d'aquest delicte